STÒRIAS DE COMUNIDADIS 2018 - Interbista a Maurizio Onnis, Sìndigu de Biddanoa de Forru
15 Oct 2018

Maurizio Onnis

Stòrias de Comunidadis su 20 e su 21 de su mesi de ladàmini de su 2018 lompit a sa segundu editzioni. In custas duas diis de Biddanoa de Forru e Ussaramanna, biddas de Marmidda, s’at a chistionai de Lìngua Sarda in totu is formas suas, de sa lei noa regionali po s’amparu, a sa chistioni de su standard, de is lìburus po pipius e mannus a su cantu de sei a mutetu longu. S’idea de fai custa editzioni asuba de sa Lìngua Sarda ndi benit de s’interessu sèmpiri prus mannu chi tenint is sardus po su chi pertocat sa lìngua ènniga insoru pruschetotu apustis de 21 annus de traballu mannu asuba s’amparu e avaloramentu de sa matessi. 

PR. A Mauruzio Onnis, sìndigu de su Comunu de Biddanoa de Forru pregontaus comenti mai at pigau parti ocannu a sa segundu editzioni de Stòrias de Comunidadis? 

AR. Poita s’avaloramentu de sa lìngua, de stòria e de sa cultura sarda est intre is tentas nostas de prus importu. A custu aciungeus sa boluntadi de traballai impari a is àteras aministratzionis de su logu. 


PR. Poita eis detzìdiu de chistionai de sardu, cunsiderau chi in is ùrtimus 15 annus custa chistioni at partziu is sardus antzis de ddus auniri candu innantis no nci fiant problemas ?  

AR. Poita est una chistioni chi andat spriculada e studiada sèmpiri, po fai de manera chi sa populatzioni sarda no perdat s’imperu de custa aina aici de importu. E po torrai a sa populatzioni, chi fait, s’ùrtimu fueddu asuba de is sceberus chi pertocant sa lìngua sua. 

 

PR. Biddanoa de Forru punnat a is ginias noas e a s’imparu de sa lìngua sarda po mèdiu de sa promovidura de s’atòbiu ca po totu su mangianu at a essi po issus scéti. Cantu est de importu a ponni impari is giòvunus in sa conoscèntzia de su patromòniu linguìsticu ? 

AR. Est fondamentali. Is pipius bivint medas bortas in logus chi funt italofonus. Est de importu a ddus torrai a is arrèxinis insoru. 


PR. Dònnia comunidadi de Sardìnnia tenit una spetzifitzidadi sua, no scéti po su logu e s’ambienti ma finsas po is connoscèntzias. Unu patriomòniu materiali e no materiali de amparai e de fai connosci a is ginias benidoras. De aundi cumentzai?

AR. De sa capatzidadi de sa comunidadi de arreconnosci a custu patromòniu unu balimentu de amparai e de adelantai. Chi no ddi arreconnoscint balimentu, no fait a amparai sa cultura aundi unu est nàsciu. 

 

PR. Su Comunu de Biddanoa de Forru pigat parti a s’atòbiu PO UNU BILINGUISMU CUMPRIU: un’aina nàscia po insullai is tzitadinus a si arrelatai cun is entis in sa lìngua de lati insoru, est a nai po fai balli unu deretu insoru chi perou est finsas unu dèpidu tzìvicu… 

AR. Su primu passu in custu campu ddu depint fai is istitutzionis: depint imperai de prus su sardu. Is tzitadinus ant a tenni de prus sa faci de imperai su sardu e, in su matessi tempus, ddu ant a imperai finsas is aministratzionis localis. 


PR. In s’editzioni 2018 de Stòrias de Comunidadis su Comunu de Biddanoa de Forru pigat parti a s’atzioni PO UNA SCOLA BILIìNGUA promòvia de s’Assòtziu LARAS e de Acadèmia de su Sardu onlus. Cantu est de importu sa lìngua sarda po su benidori de sa comunidadi ?

AR. Sa connoscèntzia de sa lìngua e de sa stòria sarda funt sa basi aundi fraigai s’autodetzidura polìtica e econòmica de is sardus. 

 

 

 

 

 

Condividi